Aquelles llums, que van il·luminar el meu cos ballant, van semblar fetes a la mida dels meus moviments amb la missió de mostrar-los encara més bonics del que eren. Aquelles llums, fent-me immensa en la intimitat d’un teatre llegendari, van revelar al món que la dansa, el jazz, el cabaret i la màgia no havien mort.
Aquella música, que obstinadament vaig voler interpretar, va fer somiar el públic alhora que somiava jo, sentint-me lliure a l’escenari. No és que em rendís a una perfecció tècnica, ni a escenificar uns passos assajats fins a la pretensió. Simplement, vaig acaronar-me a la melodia per desbordar actitud i apoderament, per finalment, fer de la dona l’ésser més bell, valent i elegant al món. I va ser així com gir a gir, subtils moviments, sacsejos sexys i sensualitat, vaig abraçar-me al burlesque, debutant per primera vegada com a ballarina solista.
Barcelona renaixia i jo, amb el meu ball, renaixia amb ella. Barcelona tornava a regalar, per a qui les volgués, nits d’espectacle i il·lusió. El vell conegut Paral·lel, flamant indret de bars, cabarets i teatres, es convertí en l’ideari d'artistes, músics i còmics, on tot tipus de funció tenia cabuda. Ciutat d’oportunitats per a qui volgués fer riure amb un gest de barret o, fins i tot, fer ballar amb un toc de piano. Barcelona tornava a ser seductora i jo, ho seria amb ella.
I aquella nit, la meva nit al llegendari teatre, i aquelles llums, i aquell ball, van fer del burlesque el gran triomfador. Ell, tan esbojarrat, tan polifacètic seria, per fi, el rei de la burla i de la sàtira. Ell, el més provocador i sensual seria, per fi, l’essència de tots els balls. I aquell número, el meu, i jo, i aquell teatre, serien eternament venerats.
L’inici d’una meravellosa època per la dansa, l’espectacle i l’obra musical. El ressorgiment de la Barcelona més cultural, vibrant i eterna. La Barcelona dels que somiem dia rere dia pel ball i l’autèntica música. Un futur per anhelar. Un futur per abocar-se a l’assaig, a la perseverança i al propi encís.
*Si voleu conèixer la història de l'època grandiosa del
Paral·lel durant les tres primeres dècades del segle XX, podeu llegir els
següents articles: "De quan Barcelona tenia el seu Montmartre";
"El nacimiento del Paral·lel";
"Orígens del Paral·lel".
Aquelles llums, que van il·luminar el meu cos ballant, van semblar fetes a la mida dels meus moviments amb la missió de mostrar-los encara més bonics del que eren. Aquelles llums, fent-me immensa en la intimitat d’un teatre llegendari, van revelar al món que la dansa, el jazz, el cabaret i la màgia no havien mort.
Aquella música, que obstinadament vaig voler interpretar, va fer somiar el públic alhora que somiava jo, sentint-me lliure a l’escenari. No és que em rendís a una perfecció tècnica, ni a escenificar uns passos assajats fins a la pretensió. Simplement, vaig acaronar-me a la melodia per desbordar actitud i apoderament, per finalment, fer de la dona l’ésser més bell, valent i elegant al món. I va ser així com gir a gir, subtils moviments, sacsejos sexys i sensualitat, vaig abraçar-me al burlesque, debutant per primera vegada com a ballarina solista.
Barcelona renaixia i jo, amb el meu ball, renaixia amb ella. Barcelona tornava a regalar, per a qui les volgués, nits d’espectacle i il·lusió. El vell conegut Paral·lel, flamant indret de bars, cabarets i teatres, es convertí en l’ideari d'artistes, músics i còmics, on tot tipus de funció tenia cabuda. Ciutat d’oportunitats per a qui volgués fer riure amb un gest de barret o, fins i tot, fer ballar amb un toc de piano. Barcelona tornava a ser seductora i jo, ho seria amb ella.
I aquella nit, la meva nit al llegendari teatre, i aquelles llums, i aquell ball, van fer del burlesque el gran triomfador. Ell, tan esbojarrat, tan polifacètic seria, per fi, el rei de la burla i de la sàtira. Ell, el més provocador i sensual seria, per fi, l’essència de tots els balls. I aquell número, el meu, i jo, i aquell teatre, serien eternament venerats.
L’inici d’una meravellosa època per la dansa, l’espectacle i l’obra musical. El ressorgiment de la Barcelona més cultural, vibrant i eterna. La Barcelona dels que somiem dia rere dia pel ball i l’autèntica música. Un futur per anhelar. Un futur per abocar-se a l’assaig, a la perseverança i al propi encís.
