Mostrando entradas con la etiqueta Navidad. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Navidad. Mostrar todas las entradas

24/12/18

Que potser així callaríem més i ens somriuríem més



Ara que ve Nadal somric, dolçament. Són els dies de vacances que em fan sentir feliç.  

Els darrers anys, en els quals m'he fet més adulta, el desembre és per mi un grapat de dies de mig treballar i de festius, on perdo la noció del temps entre dinars, sopars i guarniments esplendorosos. És l'època final on m'hi trobo agonitzant un adéu, l'any vinent serà millor, amb la meva ànima i el meu cos esgotats.  

També em satisfà enormement perquè em permet fer un descans en el meu viure geladet. El fred em fa anar com feixuga pel món i m'escurça els dies i m'esmicola les nits. I m'hi trobo en el meu pis, que és molt fred, tapadeta fins a mitja cara amb un plec de manta, nòrdic i edredó. Soc geladeta, què hi farem! 

El cas és que el Nadal, tot i ser el meu íntim respir de tràfecs diaris, em genera certa controvèrsia. El tema del menjar i del regalar, en un context que hauria de ser íntim i de gratitud a raó de la tradició religiosa, l'hem anat arrossegant al fet de mostrar i posseir. El nostre nivell adquisitiu ens ha de permetre regalar, obligatòriament. També ens ha de permetre pagar els caríssims dinars, sopars o festasses de la feina. I a la vegada, proporcionar un bon menú pels nostres convidats.  

Compraré regals perquè és l'època de fer-los. En faré perquè me'ls faran. S'ha perdut el simple acte de regalar per amor.  

Menjaré perquè m’ompliran la taula. Valorem el poder tenir tot allò tan bo a l’abast?  

Sempre em pregunto el perquè de tants plats. No seria millor degustar dos lentament en comptes d’atipar-nos de quatre? I no oblidem que a més hi ha les postres i les post postres, una varietat de torrons, polvorons i xocolates. Cuinar tot això deu ser d’una gran pressió. Sempre penso que tinc molta sort de ser una dona que no sap cuinar.  

Però el que sí soc és una dona que sap comprar. D’això en soc ben experta. El que passa és que tot i que m’encanti comprar i regalar, sobretot a les persones que estimo com la meva mare i la meva germana, es fa difícil fer un regal de Nadal “obligat”. Tenim de tot. Ens avorrim de tot.  

El meu pare, en canvi, té de tot però no s'avorreix de tot. És un home íntegre. Aquest any treballarà la nit de Nadal a la seva unitat d'Oncologia. Ens capfiquem amb tonteries, sempre ens diu. Els problemes importants existeixen allà, a l'hospital, però són dels altres. Diu que hauríem de ser-hi cada nit per veure'ls, de ben a prop. Que potser així callaríem més i ens somriuríem més.  

És ell, el meu pare, i són elles, la meva mare i la meva germana, la meva petita família. Ells fan que tingui sentit el meu Nadal. Que potser sí callaré una mica i els somriuré. També diré un gràcies. Soc molt afortunada de poder somriure -somriure'ls- així, dolçament. 




Bon Nadal!